Els
tripulants (fragments) 
Els
tripulants (fragments)
| I- Sir Arthur Flame entrà a la cabina del capità. Què diantre ha passat aquí? Jo què sé, no en tinc ni idea. I l'Àngela? Fa moltes hores que no l'he vist. En saps alguna cosa? Vols fer el refotut favor de tancar la boca? Tinc una ressaca de cal Déu. El seu company, en Thomas Havelock, rondinà amb el cap sobre la taula. No és problema meu que abusis del conyac del capità! Borratxo! No n'he abusat pas, no he begut més del que sóc capaç d'aguantar. Ja ho veig que no heu begut més del normal. Només cal veure com el capità Skin està dormint la mona. No dorm pas. És mort. Com que és mort? Sí, cony, que no ho veus que està encarcarat i fot pudor? I qui l'ha mort? Has estat tu? No... Què dius... Ja l'he trobat així. Murmurà en Havelock amb el cap amagat entre els braços. Què vols dir amb que l'has trobat així, què significa? Vol dir exactament el que has escoltat. Sord! I no em cridis, que em marejo! Que no et cridi? Que no et cridi!! Tens la més mínima idea del que ens està passant? Doncs que algú ha pelat el capità i que l'assassí deu ser entre nosaltres. A menys que s'hagi tret la vida ell mateix o que... O que sigui una víctima més de l'escorbut, De l'escorbut? El pirata del garfi alçà els ulls vidriosos. Sí, l'escorbut. L'Hugo acaba de morir i la resta de la tripulació està igual de malament. Déu meu. Tants dies fa que ens manquen aliments frescos? Em temo que els suficients, Havelock, Encara serà veritat allò de la maledicció, Hem begut oli, company. Per atzar del destí o no, som els darrers supervivents del Mermaid. La resta són morts? Els que queden vius es retorcen estirats pels racons de la coberta. La veritat és que el que he vist ha estat força desagradable. I no pot ser que això hagi estat un cop de calor, una insolació, una mala digestió... No ho sé, una cosa d'aquestes que fa venir cagarrines durant uns dies? Mira Havelock, sigui el que sigui el que ha passat en aquesta goleta només et puc afirmar que ens acabarà matant a tots! Ara m'has entès bé, tros de babau?! T'he dit mil vegades que no em cridis, quina mania tens de cridar! Que no t'he dit que el cap em ressona com un timbal? Això és que tens les hores comptades, estimat lloro. El sermonejà en Flame. Això no es diu, cabró! No m'ho diguis més! (...) | LI- No tenim temps per les lamentacions. I m'ho has de dir tu? Que graciós ets Flame! Diuen els entesos que saber fa mal, que descobrir la veritat comporta major infelicitat en l'ésser humà. I qui són els entesos? No ho sé, els pensadors. Aquests ho diuen? Quin fàstic de gent! No els he suportat mai. Sí, però a vegades tenen raó. Pots comptar, segur que són els més infeliços de tots, i els més amargats! Viuen constantment entre la pols de les seves biblioteques, es creuen que són els millors, que ho saben tot i en canvi no han sortit mai de casa. No et dic pas que no, Havelock... Ho veus? Què millor que ser un ignorant i veure món, i conèixer a través de l'experiència. Vius millor si no saps què passa a les teves esquenes. Sí, però la curiositat va matar el gat. Quin gat? No ho sé Flame, és una frase feta! No l'has sentit mai, tu que ets tan intel·ligent i pensador? Així doncs sóc l'únic que pot llegir el dietari del capità, oi? En principi sí. Això si ets capaç de desxifrar la seva cal·ligrafia, és clar. Mira que si ara no li entenguessis la lletra... que frustrant! Ja he fet bé de passar dels pensadors i dels refinats merdosos. Estic fart d'escoltar la teva vida, Havelock. La meva? Però si el que no calla mai ets... ets... Aaaa! Ja et tenia molta mania abans, però ara ja no t'aguanto! I tu t'emportaràs l'obsessió del teu pare a la tomba. No m'estranya que Satanàs t'empaiti la cua. La cua serà la teva, mico filós! Té el ditari, ja pots començar! No fos cas que les sirenes tornessin a cantar, eh? El pirata llençà el quadern que en Flame caçà al vol. Has vist? Encara tinc reflexos. O comences a garlar en veu alta el que hi ha escrit o et pelaré aquí mateix! Està bé. Potser serà millor anar a parar directament al darrer dia. El pirata del pedaç a l'ull fullejà unes pàgines plenes de caràcters fets en tinta negra. Em sembla que la lletra s'entén força bé, com en les pàgines arrencades. Seguí tombant fulls fins que la superfície grogosa aparegué immaculada. Aquest fou l'últim dia que el capità anotà coses en el dietari: el 15 de juliol de 1664. Això va ser ahir. N'estàs segur? Seguríssim. Sir Thomas dubtà en fer la pregunta. I... Què hi diu? En Flame fixà la visió del seu ull. Només apareix una sola frase: "la situació és crítica", No diu res més? No, No? Després només es pot veure un gargot indesxifrable. Un gargot? Què vols dir amb un gargot indesxifrable? Eh? |
Xavier Gual / Ed El Mèdol, 2001.